L'ACCELERADOR DE PARTÍCULES

Fa un temps és va crear l’accelerador de partícules més gran del món a la ciutat de Ginebra

Aquest instrument  va ser creat pel CERN (Organització Europea per a l’ investigació nuclear), com he anomenat anteriorment l’accelerador de partícules esta a uns cent metres de profunditat i té 27 km de túnel en forma de circumferència i la seva funció seria de confirmar teories de les ultimes dècades, investigar perquè tots els cossos tenen matèria , intentar descobrir noves dimensions de la matèria, per trobar una partícula teoritzada anomenada la partícula de Déu o bosó de higgs que ajudaria a l’explicació de l’origen de la massa d’altres partícules elementals.

El primer experiment que va fer l’accelerador de partícules després de diversos intents.  Va ser el de col·lisionar de feixos de protons amb una energia de 7 electró volts (7eV) que és l’energia que adquireix un electró lliure en travessar un camp electrostàtic  amb una diferencia potencial d’un volt  quan aquest feixos és van creuar van haver  600 milions de col·lisions ja que el feixos és creuran 30 milions de cops que és van registrar en uns detectors enormes .  Aquest experiment va aconseguir recrear els moments posteriors al Big Bang que va ser una gran explosió  que va formar l’univers.

Aquest experiment  va suposar un gran èxit  ja que és la primera vegada que els científics  van aconseguir poder veure les col·lisions i registrar-les.

PREMI NOBEL DE LA FÍSICA 2010

El premi Nobel de la física 2010 l’han guanyat els  dos científics  russos  Andre Geim (1958)  i Konstantin Novoselov  (1974) que el rebran el pròxim  deu de desembre.

Aquest premi l’han guanyat gràcies als descobriments que van fer sobre  un  material bidimensional  molt útil per al desenvolupament de dispositius electrònics  flexibles i eficients com els ordinadors tàctils, aquest material és el grafè obtingut gràcies al grafit.

El grafè és un material que té el grossor d’un àtom i està format per àtoms de carboni units per enllaços covalents  en forma hexagonal on cada un dels àtoms de carboni tenen 4 electrons a la capa valència. L’unió en forma hexagonal  és gràcies a l’hibridació (mescla de diferents orbitals dels àtoms per obtenir nous orbitals).

Aquest nou material té moltíssimes característiques diferents:
·És molt resistent, unes 200 vegades més que l'acer.

·És molt prim i flexible.

·És bon conductor de l’electricitat

·És el millor conductor de la calor.

·És quasi invisible.

·És molt dens  ja que ni l’heli el pot travessar.

Com he anomenat anteriorment aquest material serviria per a la fabricació de nous materials i dispositius electrònics  i gràcies  a que  és transparent i flexible s’utilitzaria per les pantalles tàctils d’ordinadors, mòbils...